Ens venia molt de gust conèixer des de prop diferents models pedagògics aplicats a l’escola pública i és per aquest motiu que vam anar fins a l’Escola Congrés-Indians de Barcelona per parlar amb la seva cap d’estudis, Desirée Hortigón.

Com i d’on neix el projecte d’escola viva i activa que és Congrés-Indians?

He sigut mestra d’Infantil i de Primària i la passió que veia amb els nens petits, quan arribava als nens grans em qüestionava on s’havia quedat, ja que a alguns alumnes els treia papers i colors i es quedaven encallats. Els nens estan tan acostumats que els diguem què han de fer que la iniciativa pròpia i la creativitat es va quedant pel camí. Aquestes reflexions les compartia amb Astrid Ruiz, la directora d’aquesta escola.

Un dia, a l’Astrid  li van oferir crear una escola a Barcelona i  em va oferir ser-ne la cap d’estudis, jo li vaig dir: Sí!, anem a provar un canvi, anem a fer-ho!. Vam començar un grup de 4 mestres i vam veure de forma molt clara que la pedagogia de l’escola havia de ser una pedagogia viva i activa on els infants fossin els protagonistes dels seus aprenentatges i on els mestres féssim un acompanyament respectuós a l’infant, deixant-los el seu espai i el seu temps… acompanyant-los en el seu creixement personal.

A partir d’aquell moment ens vam començar a formar, vam fer un viatge a Reggio Emilia a conèixer les escoles, a Finlàndia, Sumerhill , a escoles del nord, a escoles on trobes idees precioses que pots adaptar a la teva manera de fer.

A més a més també vam fer una recerca de materials que donessin resposta al currículum per traspassar els continguts, de llibres o fitxes, a materials, basant-nos molt en el que diu Rebeca Wild, que tot el que passa per les mans arriba més ràpid al cervell, oferint un aprenentatge més vivencial i manipulatiu. No donem res preestablert, deixem que els infants imaginin.

Com és el dia a dia a la vostra escola?

A l’escola tenim 2 blocs, un d’Infantil i l’altre de Primària. Els infants d’infantil tenen una entrada relaxada. P3 de 9 a 10h i P4 i P5 de 9 a 9:30h, a més, les famílies que ho desitgen poden estar amb nosaltres fins a les 10 del matí.

Hi ha circulació lliure per l’escola entre P3, P4 i P5, també per l’exterior, ja que no tenim hora del pati, vam apostar perquè l’infant tingués un contacte molt gran amb l’exterior, amb la natura. A l’interior de l’escola tenim els diferents ambients amb diferents propostes. Els infants van entrant i connectant amb els materials. A les 10:30h fem la primera assemblea amb la tutora fins les 11 que comencen els tallers.

Als tallers es fan grups més petits de nens on hi ha un mestre amb ells, al ser menys nens és tot més manipulatiu i experiencial. La mestra d’anglès ronda per l’escola i sempre parla anglès, de forma que s’aprèn l’idioma de forma natural. El taller és el moment del dia en què l’infant no tria, tot i que si no connecta amb aquesta proposta, la mestra li ofereix fer alternatives dins les possibilitats d’aquell espai.

Ens pots donar un exemple?

L’infant arriba a una taula, es troba uns papers amb uns llapis molt ben preparats, unes fulles i una lupa… què passarà? Propostes o provocacions, podem preparar un material perquè serveixi per alguna cosa en concret però quan arriba l’infant fa quelcom totalment diferent. Per mi és el més meravellós de tot, que cap nen a aquesta escola fa el mateix, cadascú crea lliurement segons les seves possibilitats i manera de fer. Creiem en les potencialitats i les intel·ligències de cadascú i que partir de qualsevol intel·ligència es poden treballar les altres. No per fer matemàtiques s’ha de seure amb un llibre al davant. S’ha d’obrir una mica la ment.

Amb la vostra metodologia, quines creus que són les habilitats que potencien més els vostres alumnes respecte a l’educació convencional per llibres?

Guanyen amb autonomia, la creativitat interna es manté i es potencia l’autoconeixement, que l’infant pugui conèixer la seva intel·ligència, la seva passió i connectar amb aquesta passió.

Creus que quan un nen se sent lliure és quan té més ganes d’aprendre?

Aprenen perquè és un aprenentatge basat en una recerca interna, una passió i això queda. No és un aprenentatge memorístic, que te l’aprens de memòria i després te n’oblides. Actualment amb Internet, on tenim a l’abast tota la informació, el que s’ha de fer és que el nen tingui estratègies per anar per la vida, que sigui capaç de fer recerques i processar ràpidament la informació que li arriba.

És a dir, aprendre a aprendre…

Sí, aprendre a aprendre. Jo he estat a Primària i a 3er he estudiat els arbres, però a 4t he tornat a estudiar els arbres!, i jo mateixa deia… una altra vegada?, és una manera d’estalviar temps a l’infant, ja que a Internet tenim la informació teòrica, però si agafes a un nen i li ensenyes un arbre, fas que toqui la tija, el tronc i les fulles, això queda.

Innovació pedagògica i formació continuada dels mestres..

És molt important la formació continuada dels mestres, a totes les escoles, perquè el món és canviant. Hem d’estar preparats, preparats per entendre què està passant ara, com podem respondre a les necessitats dels nens i com poder mantenir la seva creativitat i la seva capacitat per meravellar-se.

La Generalitat ens ofereix formacions des del centre de recursos a les quals podem accedir els mestres, tot i que cada vegada n’hi ha menys degut a les retallades. De totes formes és imprescindible que tu com a mestre et vulguis anar formant, el mateix neguit que tu tinguis és molt important, sobretot quan crees projectes innovadors. Nosaltres hem hagut que viatjar molt a fora i ens ho hem pagat nosaltres, també hem buscat gent de fora que ens formi i gent que ha vingut de Reggio especialment a observar la nostra escola. Quan et poses en un projecte així, tu mateix t’has de buscar els recursos, sobretot quan parlem d’innovació pedagògica.

Com reben les famílies el model educatiu que impartiu a Congrés-Indians?

Cada vegada hi ha més acceptació, jo crec que el boca a boca de les famílies ha fet molt, ja que cada cop estan més convençudes de formar part d’aquest projecte educatiu. A nivell estadístic, els primers anys marxava més gent de la que arribava a P3, donat que algunes famílies deien que això no era el que esperaven, ja que els nens circulen lliures i poden sortir mullats. Això espanta i fa que alguns marxin. Actualment les famílies que venen cada vegada estan més convençudes del tipus de criança que volen i sintonitzen amb el que oferim.

Us heu trobat amb algun tipus de resistència per part de les Institucions a l’hora d’aplicar el model d’educació viva i activa?

No hem tingut cap problema a nivell de Consorci perquè seguim el currículum que ens diu que l’infant ha de ser protagonista del seu aprenentatge i que els mestres l’han d’acompanyar en el procés i això és el que fem, a més, els objectius i continguts els assolim amb el material que tenim a l’escola. Aquí han vingut inspectors, han vist el nostre treball i han sortit encantats, ja que quan entres a dins l’escola i veus els infants com funcionen i com aprenen, no hi ha problemes.

Tot i això hi ha poques escoles que canviïn el model pedagògic..

Cada escola i cada equip de mestres s’ha de sentir còmode amb el projecte pedagògic que fa. No a tothom li agrada aquesta manera de fer, va bé que hi hagin escoles diferents.

És possible que el mestre vulgui innovar però no sàpiga com fer-ho?

Nosaltres fem unes jornades pedagògiques i venen molts mestres a visitar-nos per veure el model educatiu que oferim, sempre ens diuen que l’escola és molt bonica i tots surten amb moltes idees per poder aplicar a la seva escola. El més important és fer petites coses, promoure dins el cicle petits canvis que després evolucionin cap al gran canvi. No es pot fer tot des del principi, és inviable. Els canvis són el motor.

Quan els nens han de deixar la vostra escola, necessiten un procés d’adaptació abans d’arribar al nou centre?

Són infants que surten preparats perquè són autònoms, són capaços de fer recerca de treballs i adaptar-se allà on van. Realment no hi ha problemes. Al nen li has omplert una motxilla, que després quan va a un Institut, ell entén que hi ha un canvi educatiu. A més, els nens ja estan a una etapa més social i també valoren el canvi perquè són més grans.

És possible una secundària més oberta?

És molt viable, de fet hi ha un equip de mestres de secundària que estan treballant en aquesta direcció, per fer un canvi, per fer un altre tipus d’acompanyament en aquesta etapa.

I ja per acabar, fes-nos una síntesi dels beneficis del vostre model pedagògic.

Els infants són molt autònoms des de petits, la creativitat es manté, són responsables (que no obedients), saben des de ben petits què és el que els apassiona, mantenen viva aquesta passió i la seva connexió cap a un determinat aprenentatge.