El joc és el principal mitjà d’aprenentatge que tenim els éssers humans i és per aquest motiu que hem volgut parlar sobre ludificació o gamificació, que no és més que l’ús de la mecànica dels jocs en contextos aliens dels jocs, amb un dels majors experts en la matèria del nostre país,  Oscar García Pañella, Doctor en Enginyeria Informàtica a la URL, Post-Doc en Tecnologia de l’Entreteniment a la Carnegie Mellon University (EUA), Director acadèmic a l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), Director del Màster “Gamification i Narrativa Transmedia” al IEBS i Consultor Sènior a Cookie Box.

Cada vegada veiem més inversors que aposten per la gamificació. Com heu notat aquest augment de la demanda?

A ENTI formem en concepte abans que en tecnologia i per tant parlem de disseny de jocs i de videojocs des del dia ú. Aquestes matèries són les que també apliquem al disseny de campanyes i estratègies de ludificació o gamification i per tant, és clar que als nostres alumnes se’ls obren moltes portes, a banda de les ja existents: sector del videojoc, sector del joc aplicat a medicina, fisioteràpia, educació, a l’esport, a l’indústria de la tematització i lateralment la gamification en el món corporatiu. Se’ls gira molta feina, i se’ns ha girat a nosaltres també amb una notable entrada d’alumnat.

Fa uns anys els pares i mares vivien amb certa por que els nens i  nenes passessin massa hores davant dels videojocs, actualment, gràcies a la gamificació i els jocs educatius sembla que la cosa està canviant. Com heu viscut els professionals aquest canvi de mentalitat? I la indústria?

La indústria cerca transmetre certs valors entre els seus treballadors, requereix de què estiguin ben motivats per tal d’assolir les cotes de producció i els beneficis necessaris. Ara consumim productes i serveis, que a banda de donar-nos allò que volíem, ens reportin una bona experiència. Memorable. I si no és així, ben fàcil: no ho comprem. Val més tenir-ho clar i posar-se les piles doncs!. Les persones necessitem quelcom més enllà de les bonificacions i augments de sou. Necessitem ser feliços el màxim d’hores possibles, i això que està perfectament estudiat en el món del joc, pot dur-se a les empreses amb total rigor i seriositat. Alimentar plaers! que no renyeix amb seriós, sinó amb avorrit.

Si és sabut que el joc serveix, a part de per divertir-se, per aprendre, com és que hem tardat tant a incorporar els videojocs en el sector educatiu? És una qüestió cultural?

Els jocs sempre han estat immersos en el sector cultural educatiu, però ho han fet a les etapes més primerenques de la nostra formació, a Infantil, a Primària… als esplais i als casals. Però per alguna raó que desconec, es decideix prescindir-ne a partir del dia que se’ns considera gent adulta. Sembla que treballar i jugar no s’assemblin, però ho fan, i molt. Com diu el millor dissenyador de jocs del món, en Jesse Schell, jugar és essencialment enfrontar-se al repte i resoldre’l, com treballar, el que passa és que ho fem des d’un punt de vista totalment lúdic.

Raó cultural? sense dubte. Al llarg dels darrers 200 anys se’ns ha format com a clons per a aprendre a prémer botons de màquines situades a fàbriques i no s’ha tingut massa en compte la multidisciplinarietat de les persones, les seves competències individuals i per tant, els seus “superpoders”. Tots som superherois! però diferents. I junts, fins a l’infinit! com a la pel·lícula The Avengers. Antigament jugar era de pobres i no feia per a gent benestant i amb formació potent en intel·lectualitat. Després s’acceptà que els nens jugaven, com els animals!, per a gastar quantitats sobrants d’energia. I llavors va arribar El Senyor dels Anells de Tolkien i les primeres partides a jocs de rol, RPGs, que ho canviaren tot. Els militars van començar a aplicar dinàmiques de rol entre els seus esquemes formatius vista la notable motivació dels implicats, així com l’altíssima formació en competències que s’assolia, i així va començar tot.

A banda, el professorat ho intenta! i des de fa temps. Però els recursos són minsos i la formació en base a jocs requereix més hores de disseny, d’implantació, d’atenció i de correcció.

A ENTI ensenyeu de forma pràctica, els vostres alumnes assumeixen els rols propis d’un equip de professionals i així aprenen l’ofici. La pràctica i la motivació són la clau per tal d’assolir l’èxit en l’aprenentatge?

Sense dubte. Jugues si vols. Aprens si en tens ganes. Mai si t’obliguen. Atenem a les individualitats de les persones, dins dels trajectes formatius establerts, és clar, i els fem presentar en públic, assumir rols, treballar en grup i dissenyar solucions en base a necessitats reals des del primer dia del primer curs. Literalment. Pensar abans que fer. Sempre.

Darrerament s’està demanant amb més força que el sistema educatiu canvii i s’adapti als nous temps, es parla d’un canvi on l’aprenentatge a l’escola es basi en la motivació i en la personalització dels continguts. En aquest nou paradigma tot apunta a què el videojoc tingui un gran protagonisme. Veus els videojocs dins la classe del futur?

Ja hi són! tant serious games dissenyats ad hoc, com multitud de títols comercials que podem emprar a classe sense cap tipus de problema. Conec a professorat fent servir títols de l’estil Age of Empires, Civilization o Rome Total War per a ensenyar geografia i història i inclús Battlefield per a fer matemàtiques, i no és broma. Sense anar més lluny, jugant a Super mario, al Sonic o a Rayman, s’aprenen competències molt potents en el món corporatiu com la capacitat d’enfrontar-se a noves situacions, la gestió de la frustració, la paciència, l’assertivitat i la delegació de tasques en els altres… A ENTI tenim tot tipus de dinàmiques basades en el joc i les apliquem a totes les matèries. Inclosa l’àlgebra! que, creieu-me, ho necessita…

Parlant d’aprenentatge i futur… fes-nos una fotografia de com veus les aules d’aquí a uns anys

Itineraris personalitzats a on la velocitat per alumne és diferent i la quantitat de contingut que cal fer de cada matèria també. Cadascú estudia un currículum diferent i ajustat a les seves capacitats, tot enfortint-les. Ens basarem en micro certificacions de forma que estudiarem cada matèria a un centre diferent. Aquestes micro certificacions operaran com a medalles que es podran mostrar a l’hora de cercar feina o entrar el perfil a les bosses de treball online. Pel que fa a la metodologia, pur Game-based Learning, i és que Europa ja està posant força finançament en aquesta matèria des del seu pla Horizon 2020. Els jocs aplicats són estratègics a nivell de la UE, i des d’ENTI ja estem dins d’aquesta xarxa de recerca internacional amb dos projectes que s’estan executant.

Potser algun dels nostres lectors està pensant a dedicar-se a la indústria del videojoc, els podries explicar de forma breu els estudis que oferiu a ENTI?

Tant en el cicle com en el grau es forma en Disseny de Jocs. El grau és un perfil developer amb força formació en gestió de projectes mitjançant metodologies àgils que és el que usa aquesta indústria. A banda, un clar esperit internacional amb classes impartides pels mateixos que fan els videojocs i en anglès en molts casos. El cicle disposa d’un professorat excel·lent en matèria més artística: so, modelatge i animació, tot i que també es programa una miqueta. Si vols anar per developer o producer has de fer el grau. Si t’estimes més fer d’artist, el CFGS és per tu. Els dos excel·lents i sense diferències en professorat. A més, ENTI pertany a xarxes d’excel·lència com DEV, PAD o la que forma la TEA inetrnacional a la qual hi pertanyen empreses com Lego, Disney o Universal, entre d’altres.

I ja per acabar, dóna’ns unes quantes raons per jugar a videojocs sense tenir remordiments

He de jugar perquè aprenc contínuament. Perquè l’error s’admet i així m’aixeco i evoluciono. Perquè em motivo i el joc em diu que sóc bo. Però sempre amb mesura. Com tot a la vida!