Molts es pregunten si la programació i robòtica és una moda passatgera en l’àmbit de l’educació, però igual que altres eines tecnològiques que hi ha al mercat, aquestes han arribat per quedar-se.

La robòtica ha de pensar-se com una eina més en l’àmbit educatiu que, utilitzada dins d’un context de reptes i treball per projectes, facilita l’experimentació i treball d’habilitats tals com el treball en equip, comunicació, estructuració del pensament, observació, anàlisi crític, gestió del fracàs o perseverança. Habilitats fonamentals per al desenvolupament tant personal com a professional dels nens.

Ara la pregunta és “Com fer que la robòtica arribi als centres educatius?”. És clar que tota novetat comporta un aprenentatge i un cost que implica tant material com un canvi en la mentalitat d’aprenentatge per part de cada equip docent. Actualment existeixen diferents modalitats que s’ajusten a les necessitats de cada centre educatiu com a jornades de programació i robòtica o cursos d’estiu, entre altres, que ajudades per diferents tipus de software de programació, permeten treballar de forma molt visual la programació sense haver de saber llegir codi sofisticat.

Com incorporar la programació dins del currículum educatiu? Existeixen infinitat de possibilitats, tantes com a objectius desitjats. La programació té la virtut d’adaptar-se a qualsevol repte educatiu des de treballar la creativitat a través de representacions teatrals, tècniques artístiques, gestió de les emocions com la possibilitat d’assumir l’existència de múltiples solucions davant una mateixa consigna. Sigui el que sigui l’objectiu, la programació ha de treballar-se a partir de reptes o projectes específics determinats per cada centre.

La programació per blocs tipus Scratch i code.org és un bon començament per a primària, doncs proporciona una àmplia comunitat de professors i alumnes que comparteix els seus programes, amb exemples per començar a treballar i un llenguatge molt visual i intuïtiu.

Els robots tipus Bee-Bot, Zowi o Dash&Dot, també per a infantil i primària, permeten que els alumnes comencin a relacionar-se amb la pre-programació o iteració, en la qual ells són capaços de dir-li a un robot què ha de fer. Tal vegada identificar una lletra i anar cap a ella, expressar emocions, fomentar la motricitat a través de balls robot-alumne o dissenyar complements per diferenciar el seu robot o persona.

El pas a l’electrònica i construcció, permet una major implicació de l’alumne en el procés d’aprenentatge, on aquestes noves habilitats faciliten l’emprenedoria i la resolució de reptes reals: creació de l’equip, cerca de la idea, el repartiment de tasques, programació, construcció amb material reciclat o d’impressores 3D, presentació i millora del resultat. Aquesta etapa és aplicable a primària (cicle superior) i secundària amb material arduino de BQ o electrònica de Lego entre uns altres.

Les opcions són àmplies i a través de TRESDOSÚ busquem fomentar habilitats en alumnes i professors dins de l’àmbit de d’emprenedoria, creativitat i tecnologia. Un camí per aconseguir una societat més activa, crítica i amb ganes d’aprendre.