Emprendre a l’escola pot semblar un repte inassolible però ho veureu més fàcil amb els 5 passos que us donarem a continuació, només cal que tingueu clars els objectius i mantenir l’entusiasme.

Si el nostre objectiu és crear un projecte en el qual escola, famílies i alumnes estiguin implicats, és important analitzar el què tenim i què volem com a centre educatiu i després escollir les tècniques més adequades, com poden ser les tècniques de pensament lateral, per generar idees.

No es pot començar cap projecte emprenedor si abans no analitzem què estem fent i quin és el nostre coneixement sobre la matèria. Potser pensem que el nostre centre no és emprenedor, però de fet tots els centres fan activitats emprenedores com recollir taps per ajudar algú, muntar activitats per recollir diners pels alumnes d’últim curs i fer intercanvis d’idiomes entre escoles, entre d’altres. Projectes motivadors que necessiten esforç conjunt per obtenir resultats.

Un cop tenim la radiografia de tot el que fem al centre, independentment del projecte o assignatura, hem d’escriure tots els valors i competències amb les quals surten els nostres alumnes quan finalitzen els seus estudis. Com veieu, no esmenem els coneixements, ja que en major o menor grau tots els alumnes surten amb els mateixos coneixements acadèmics, sent conscients de l’existència de les intel·ligències múltiples.

D’aquesta llista de valors i competències hem d’afegir aquells nous que volem pels nostres alumnes, tenint en compte que les necessitats reals d’un món globalitzat canvien i les competències demandades fan que ens haguem d’adaptar als canvis, però sense perdre l’essència del centre, els seus valors. La creativitat, el treball en equip, la comunicació i l’adaptabilitat als canvis són algunes d’aquestes competències a afegir a la llista del “tenir”.

L’essència d’un bon projecte és aquell que implica al màxim nombre de persones, en el nostre cas és imprescindible que s’impliqui a tots els professors del centre perquè no es vegi com la pèrdua de temps d’un dels professors, i també als alumnes, que seran els comunicadors i executors del projecte i faran visible el treball del centre. A més a més i sempre que sigui possible, també hem d’implicar als pares i mares com a ajudants o com a consumidors del producte final.

En aquest punt generarem idees amb aquesta premissa. Es pot treballar només amb professors, només amb alumnes o amb un equip mixt (sempre més enriquidor). I recordeu que TOTES les idees són bones, s’han d’apuntar totes i després analitzar i escollir la millor.

Quan ja tenim la idea cal desenvolupar-la per veure la seva viabilitat. Quan emprenem qualsevol activitat o projecte cal analitzar críticament perquè d’idees n’hi ha moltes però perquè tinguin utilitat cal portar-les a l’acció. Un bon mètode per no deixar-se res és utilitzar un Canvas:

• Client al qual ofereixes el producte o servei, un bé segmentat i definit. Exemple:
• Target: dona de 35 a 45 anys amb fills interessada en la moda.
• Valor diferencial del teu producte: Per què voldran comprar-t’ho a tu i no a la teva competència?
• Com arribar al meu client: Publicitat, aniré a casa, estaré a fires, necessitaré camions de repartiment …
• Com relacionar-me amb el client: A més del producte oferiré tallers, els trucaré cada mes, etc.
• Recursos clau: material, treballadors, etc.
• Font d’ingressos: Per on aconseguiré els diners.
• Activitats clau per oferir el producte i repartides entre els treballadors i socis.
• Socis que necessito: No tot ho puc fer jo i necessito col·laboracions externs.
• Despeses fixes i variables que fan que defineixi el preu del producte.

El procés creatiu i d’anàlisi és laboriós però al final cal portar-lo a l’acció. Amb l’assaig i error i escoltant als clients és quan aprendrem més i quan serem capaços d’anar modificant el producte inicial fins al desitjat.

Una iniciativa molt interessant, el reciclatge de l’oli de cuinar recollit a les escoles, on els nens demanen als seus pares que el guardin i els recorden la seva funció ecològica, després el porten a l’escola i els encarregats de la recollida van controlant els litres i quan arriben a la quota estipulada contacten amb la deixalleria, que a més donen feina a treballadors amb discapacitat intel·lectual. L’oli ha passat d’anar pel desguàs a ser reciclat implicant futurs joves responsables que fan pedagogia conjuntament amb seus pares. A nivell d’escola treballen el repartiment de tasques, les tecnologies, el reciclatge, el treball en equip i les matemàtiques, entre d’altres. Sobre aquest cas podeu llegir-ne més a l’Anoiadiari.

El viatge més llarg comença amb un primer pas – Proverbi xinès